dijous, 12 de gener del 2012

Amanida de bolets i castanyes

El cap de setmana passat vam recuperar a casa aquesta extraordinària amanida que, inexplicablement, feia temps que no preparàvem:  l'amanida de bolets i castanyes.

Òbviament, aquesta és una amanida de tardor, que assoleix la seva millor forma en aquesta estació, elaborada amb productes frescos.  Avui dia, però, les conserves ens permeten allargar les estacions tant com convingui, tot i que, cal dir-ho, no ben bé amb els mateixos resultats.

Diuen els qui en saben que, en altres temps, la castanya era un aliment habitual en aquest país i que venia a ocupar, en bona part, el lloc que ocupa la patata en la nostra dieta.  Quin extraordinari potencial, doncs, el d'aquest aliment que nosaltres, els moderns, hem relegat avui a un costum tan pintoresc com és la castanyada !!!

En qualsevol cas, per fer la nostra amanida per a unes 4 persones, el cap de setmana passat vam haver de menester els ingredients següents:

- 1 pot de bolets variats.
- 1 pot de castanyes en almívar.
- Verdura per a l'amanida.  Nosaltres vam utilitzar una bossa preparada de 250 g.
- 250g de tomàquets xerri.
- Una cabeça d'alls.
- Vinagre.
- Oli d'oliva.
- Sal.
- Pebre.

Deixeu-me fer, però, alguns aclariments respecte aquests ingredients.

- Si utilitzéssiu més d'un pot de bolets, ja sigui perquè voleu que destaquin més en l'amanida, o perquè en feu més quantitat, barregeu un pot de llanegues i un altre de fredolics, en lloc de recórrer a la barreja ja feta.

- Si utilitzéssiu bolets frescos perquè en fos la temporada, aneu, sense vacil·lacions, a les llanegues i els fredolics.

- En lloc de les castanyes en almívar, podem utilitzar castanyes naturals crues.  En aquest cas, ens en faríen falta unes 3 o 4 per cap i, a més, en farien falta també 4 cullerades d'anís.

- Pel que fa a la verdura, utilitzeu la que més us plagui, com més variada, millor.


Unes hores abans de l'àpat, vam començar per picar els alls.


A continuació, vam sofregir-los lleugerament amb oli.


I abans que s'enrossissin, vam afegir-hi els bolets escorreguts i tallats a bocins no massa petits, i els hi vam tenir fins que, pràcticament, s'havia evaporat el seu suc.


Aleshores, vam preparar una vinagreta, a base d'oli i vinagre, en una proporció de doble quantitat d'oli que de vinagre, sal i pebre.


I hi vam abocar el contingut de la paella per tal que s'anés macerant unes hores, fins a l'hora de servir l'amanida a taula.

Aquí caldria aclarir que, si haguéssim utilitzat bolets naturals, el procés hauria estat exactament el mateix.  En canvi, si haguéssim utilitzat castanyes naturals les hauríem preparat de la manera següent:  Després de fer-hi un tall a la pell, les hauriem bullit amb una mica d'aigua i 4 cullerades d'anís durant uns 8 minuts.  A continuació les hauríem pelat i tallat a bocins no massa petits.  Finalment, les hauríem afegit a la vinagreta amb els bolets, per tal que també s'anéssin macerant durant unes hores.


Just abans de servir l'amanida a taula, tan sols vam haver de posar la verdura neta i tallada en un bol i afegir-hi els tomàquets xerri.

A continuació, hi vam afegir les castanyes en almívar, simplement, escorregudes i tallades.


I hi vam abocar tot el contingut del bol de la maceració, els bolets i la vinagreta.

Si haguéssim utilitat castanyes naturals, aquí hi anirien també les castanyes, naturalment.


I l'amanida ja va ser a punt.


Ja només quedava seure a taula i gaudir d'aquesta meravella d'amanida, tal com vam fer ràpidament els de casa.



dimecres, 11 de gener del 2012

Crema de carbassa i llet de coco

No us lamenteu gens ni mica si mai us donen carbasses, ja sigui un professor o l'objecte del vostre desig amorós, aprofiteu-les i feu-ne un deliciós puré.  Nosaltres el vam fer l'altre dia, si bé he de dir que les nostres carbasses eren comprades al mercat i no el resultat de cap fracàs d'estudiant o d'amant.

Però, abans de res, us he de parlar de la Franca Masu i del seu disc "10 anys" que estem sentint mentre escrivim, una deliciosa recopilació de cançons que, des de l'Alguer, ens vessa el Mediterrani al menjador de casa.  Si mai en teniu l'oportunitat, no us estalvieu aquest bany!

Retornem, però, a les nostres carbasses.  Per fer una extraordinària crema de carbassa i llet de coco per a unes 6 o 7 persones vam haver de menester el següent:

- 1,5 Kg, aproximadament, de carbassa pelada i neta.
- Uns 150 g de cebes tendres.
- Una cabeça d'alls.
- Uns 30 g de gingebre picat.
- 2 llaunes de llet de coco  (És important no confondre la llet de coco amb la crema de coco, una mena de xarop superdolç que no és gens adequat per a aquesta recepta).
- 1/2 litre de llet.
- Sucre morè. 
- Pebre blanc.
- Oli d'oliva.
- Sal.
- Una mica de coco ratllat, per guarnir el plat.


Vam començar per pelar i netejar les carbasses fins a tenir, aproximadament, el quilo i mig que necessitàvem.


Vam tallar-les a bocins no massa grossos.


I les vam posar en una olla amb aigua bullint i una mica de sal.

Quan, en pocs minuts, la carbassa va ser cuita, la vam escórrer i la vam reservar.


A part, vam tallar les cebes tendres a bocins petits.


Vam picar els alls.


I vam pelar i ratllar el gingebre.

En aquest punt, no deixeu d'aturar-vos un moment per gaudir de l'extraordinari aroma d'aquest exòtic tubercle.


Aleshores, vam posar una paella al foc amb oli i, quan va ser calent, hi vam abocar el gingebre ratllat.


Després de donar dues remenades al gingebre, hi vam afegir la ceba i l'all.


Quan tot plegat va ser cuit, abans que comencés a enrossir, ho vam abocar a l'olla amb la carbassa bullida i hi vam afegir la llet de coco.


I, a continuació, la llet, una culleradeta i mitja de sucre morè i mitja culleradeta de pebre blanc.


Aleshores, ho vam triturar tot plegat amb el minipimer, hi vam afegir la mica de sal que ens va semblar que hi faltava i ho vam posar de nou al foc perquè fés un bull d'uns cinc minuts més.


En acabar, ja només ens calia posar la crema de carbassa al plat, per sobre de la qual vam espolsar una mica de coco ratllat, a manera de decoració.


Aquesta crema de carbassa i llet de coco va resultar, senzillament, deliciosa i, alhora, ben sorprenent, amb el seu aroma de coco i gingebre i un punt lleugerament picant.

Si mai ho proveu, després d'aquesta experiència no només ja no lamentareu que us donin carbasses, sinó que ho desitjareu de tot cor.  Paraula!!!

dilluns, 9 de gener del 2012

Sopa de ceba gratinada

Corren temps de crisi i els qui manen ens volen cada dia més pobres per poder ser ells cada dia més rics.  D'això en diuen, els molt fariseus, "una economia sostenible".

Per tant, mentre ens faltin les forces per enterrar-los en el mar, com diu el poema de Rafael Alberti tan meravellosament cantat per Paco Ibáñez, ens caldrà ajustar els nostres hàbits de consum, també a taula, a la realitat de les butxaques buides.  Som-hi, doncs !!!

Per fer aquesta excel·lent mostra de la saviesa popular, que és la sopa de ceba, havíem de menester el següent:

- Uns rosegons de pa sec.
- 2 o 3 cebes grosses.
- Formatge ratllat.
- Mantega.
- Oli d'oliva.
- Sal.


Vam començar per plorar una estoneta davant la ceba que havíem de pelar i tallar a bocins.


Mentrestant, havíem posat una olla amb un litre i mig aigua al foc perquè s'anés escalfant.

A continuació, vam llescar el pa sec, ni molt gran ni massa petit.


Quan l'aigua va ser calenta, vam abocar-hi la ceba ...


el pa tallat, un bon raig d'oli d'oliva i sal.


Ho vam deixar bullir tot plegat durant una hora a foc lent, fins que va quedar una sopa més aviat espessa.


Aleshores, la vam abocar en una safata per anar al forn.  Val a dir que, en altres ocasions, l'havíem posat en cassoletes individuals.


Llavors, hi vam escampar per sobre el formatge ratllat i hi vam repartir uns daus de mantega.


I ho vam posar al forn per gratinar-ho.


Quan la sopa va haver agafat un magnífic color torrat, la vam treure del forn i la vam servir a taula i us ben asseguro que aquella sopa sí que va ser realment sostenible.  La saviesa popular té aquestes coses.