dissabte, 26 de maig del 2012

Melocomo

Melocomo és una botiga de productes italians de primera qualitat, fets per petits productors d'allà i portats aquí pels amics del Melocomo.


A més de comprar aquests magnífics productes, hi podreu fer un esplèndit àpat de degustació, sempre dins dels horaris comercials (de 9h a 16h i de 18h a 21h).

Si n'hi ha, no deixeu de tastar la burrata i la porchetta, són realment extraordinàries!


Melocomo és a:

         C/ Pujades, 188  (molt a la vora de la rambla del Poblenou)
         Barcelona  (Poblenou)
         Telèfon: 693 567 656
         info@melocomo.cat



dijous, 24 de maig del 2012

Faves a la catalana

Fa uns dies a casa vam fer faves.  De fet, vam aprofitar que érem en la feliç temporada d'aquest llegum i que teníem a l'abast unes magnífiques faves ecològiques que no podíem pas desaprofitar.

Paradoxalment, tot i trobar-nos com estem en un temps en la nostra història que és com per apretar a córrer, a casa, l'altre dia vam anar a la recerca d'un dels plaers d'aquest temps:  les esplèndides faves de què us parlo.

I és que, una cosa que els nostres sòrdids polítics no podran evitar per més que s'ho proposin, és que el sol segueixi sortint cada dia.  Que sigui, doncs, a la nostra salut!

Bé, doncs, per fer les nostres faves per a 10 persones, el que vam haver de menester va ser el següent:

- 6 kg de faves sense pelar.  De fet, 1/2 kg per cap és una bona proporció per a estómacs estàndard, però nosaltres hi vam afegir un quilet de propina, per si de cas.
- 750 g de pèsols.  Nosaltres, els vam comprar congelats, és a dir, pes net.
- 600 g de cansalada viada.
- 2 botifarres blanques (uns 600 g en total, aproximadament).
- 2 botifarres negres (també uns 600 g en total).
- 1 xistorra.  De fet, la recepta ortodoxa no n'hi portaria de xistorra, però què voleu? A casa estem pel mestissatge sense complexos.
- 4 cebes.
- Unes fulles de menta fresca.
- 4 fulles de llorer.
- 1 cabeça d'alls.
- Una mica de julivert.
- Una cullerada de cacau en pols o una presa de xocolata.
- Un parell de copes de vi blanc.
- Oli d'oliva.
- Sal.


Vam començar la preparació pelant les faves i, mentre ho fèiem, anàvem separant les grans de les petites, perquè després les couríem no ben bé de la mateixa manera.

Val a dir que aquesta és una d'aquelles feines que més val fer en grup, mentre es va fent la xerradeta, si no, això de pelar 6 kg de faves es pot fer etern.  Nosaltres, aquell dia, vam tenir l'ajuda a la cuina de la Núria i la Neus, les quals, a més de pelar faves, van aportar-hi la seva extraordinària saviesa culinària.


Aleshores, vam tallar la cansalada a trossets que, de fet, no calia que fossin massa petits, ja que al coure-la la cansalada es va reduir moltíssim.


Vam engegar el fogó posant-hi una cassola gran amb força oli i la cansalada tallada.


Quan va començar a ser rossa, hi vam posar totes les botifarres.  Com que en alguna altra ocasió que les havíem posat tallades a trossos se'ns havien desfet massa, en aquesta ocasió les vam coure senceres.


Quan tot plegat van tenir un bon color, ho vam treure de la cassola i ho vam reservar a part.  Va ser aleshores quan vam tallar les botifarres a bocins.


I, ja posats, també vam tallar la xistorra, encara crua.


Vam tallar les cebes ben petites.


I mentre fèiem tot això, teníem una olla amb aigua al foc on havíem posat les faves més grosses perquè fessin uns bulls durant uns quatre o cinc minuts.


D'altra banda, vam tornar la cassola al foc, amb l'oli de la cansalada i les botifarres, i hi vam coure la ceba.


Quan la ceba començava a enrossir, hi vam abocar les faves que havíem bullit una miqueta i escorregut bé.


Aleshores, hi vam afegir els pèsols, les faves més petites, el vi blanc i una mica de sal.


Hi vam afegir una mica d'aigua, perquè el suc gairebé cobrís aquella extraordinària barreja de llegums, i hi vam posar les fulles de llorer i de menta.

Ho vam tapar i ho vam deixar coure a foc lent una mitja hora ben comptada, remenant-ho de tant en tant perquè no s'enganxés, però amb molta cura, per no aixafar les faves i els pèsols.


Mentrestant, per no estar ociosos, vam preparar una picada amb els alls, el julivert i la xocolata.

Cal advertir aquí que no heu de fer gaire cas del color poc engrescador que pren la picada.  El resultat final de les faves és molt millor que l'aspecte de la picada.


Quan va ser a punt, vam abocar la picada a la cassola i vam deixar que tot plegat seguís fent la cocció.


Uns cinc minuts abans d'acabar, vam comprovar com anava la cosa de sal i hi vam afegir la cansalada, les botifarres i la xistorra que teníem reservades.


Uns pocs minutets més i després de comprovar si les faves eren cuites, va ser el moment de portar la cassola a taula.


I, com era de preveure, els deu que érem a taula vam fer desaparèixer aquelles faves en menys del que es triga a dir fava, i amb la màxima satisfacció per part de tothom.


dijous, 10 de maig del 2012

Púding de pa

Com ja hem dit en alguna altra ocasió, a casa procurem aprofitar tot allò que a taula encara pot ser d'utilitat, com ara el pa sec.  I el púding de pa és una altra d'aquelles receptes sensates que transformen uns tristos rosegons de pa en una extraordinària delícia culinària.

Però abans de fer aquest miracle, us vull parlar d'una altra delícia:  el disc 11 de novembre de la Sílvia Pérez Cruz.  Segurament, ja l'haureu sentit.  Nosaltres n'estem gaudint ara per enèsima vegada, mentre escrivim.

Segurament, avui, en aquesta època d'insensibilitats cibernètiques, poques coses se'ns adrecen tan sincerament als sentits com determinades músiques i el mateix menjar.  Gaudim-ne, doncs, mentre puguem, no fer-ho fóra imperdonable.

Retornem ara, però, al nostre miracle domèstic.  Per fer el púding de pa per a unes 6 persones, el diumenge passat vam haver de menester el següent:

- Uns 150 g. de pa sec (uns 100 g de molla de pa sec).
- 1/2 litre de llet.
- 1 llimona.
- 100 g. de sucre.
- 4 ous.
- 25 g. de mantega.
- 50 g. de panses de Corint.
- Un got de rom.


De fet, la preparació l'havíem començat la nit abans, posant les panses a macerar amb el rom.


Diumenge, vam començar per posar la llet al foc en un pot, amb el sucre i una mica de pell de llimona ratllada.


Vam deixar que la llet fes tres o quatre bulls, vigilant atentament que no vessés.


Aleshores, vam treure la crosta del pa i vam tallar la molla a bocins.


La vam posar en un bol i la vam remullar amb la llet, tot remenant-ho amb una forquilla perquè tot plegat s'anés convertint en una pasta homogènia.


Hi vam afegir els ous i la mantega, i ho vam seguir remenant.

Com que a casa som de mena impacient, vam acabar donant un cop de minipimer a la pasta, per tal que quedés tot ben barrejat i la massa ben homogènia.


Aleshores, hi vam afegir les panses, amb el rom de la maceració i tot, i ho vam remenar tot plegat amb la forquilla.  I, amb això, la massa ja va ser a punt.


Va ser, doncs, el moment d'anar per preparar el motlle.


Igual que hauríem fet per preparar un flam, vam abocar unes cullerades de sucre a la flamera, i el vam caramel·litzar al foc.

Potser no caldria recordar ara quina terrible sentida pot arribar a provocar un esquitx de sucre bullent, però, pel que pugui ser, aquí va el recordatori.  Així que ...  molta precaució!


Tanmateix, el resultat del sucre cremat és espectacular.  Quina meravella de textura i de color!


Una vegada recuperats de l'impacte estètic del sucre, vam abocar a la flamera la massa del púding.


I la vam posar al forn, al bany maria (amb un dit d'aigua a la safata del forn), a una temperatura d'uns 160ºC.


I així vam tenir el púding durant, aproximadament, una hora.  Mentrestant, vam anar vigilant que la safata no es quedés sense aigua i n'hi vam anar afegint cada vegada que va fer falta.

Quan el púding portava més o menys uns tres quarts d'hora al forn, vam començar a comprovar-ne la cocció punxant-lo amb una agulla.  Quan l'agulla va sortir neta, allò ja va ser a punt.


Ja només va caldre treure el púding del forn, deixar-lo refredar, cosa que porta el seu temps, i servir-lo a taula.


I em podeu ben creure si us dic que, amb aquelles postres senzilles, però delicioses, diumenge passat, a taula, els nostres sentits van fer festa major.