Raviolis amb salsa de crema de llet a la sàlvia

L'altre dia, vam voler fer un dinar sense complicacions, però que sortís una mica de la nostra normalitat, i vam fer un plat superfàcil i superdeliciós:  els raviolis amb salsa de crema de llet a la sàlvia.

Però, per ambientar-nos una mica mentre us ho expliquem, hem posat l'extraordinari disc "Live" del Paolo Conte, amb la seva veu meravellosament afònica.  Magnífic !

Només una recomanació:  no l'escolteu durant la preparació d'aquest plat, ja que és tan ràpida que només podreu sentir unes poques cançons del disc i segur que us sabrà greu deixar-lo a mitges.

Bé, per a dues persones, l'altre dia vam haver de menester el següent:

- 250 g de raviolis frescos.  Nosaltres aquest dia ho vam fer amb raviolis farcits de bolets, però la recepta serviria també per a qualsevol altre farciment.  Val a dir, a més, que nosaltres sempre hem utilitzat raviolis preparats.  Si sou prou valents i teniu temps, podeu provar de fer-los a casa.  Ben segur que el resultat encara pot ser molt millor.

- Una ampolleta de crema de llet.

- Mantega.

- Unes fulles de sàlvia fresca.  Cal dir que, fora de la primavera, nosaltres no hem sabut trobar sàlvia fresca enlloc.

- Nou moscada.

- Pebre negre.

- Sal.

- Formatge parmesà ratllat.

Per començar, vam posar una olla amb aigua al foc i, quan va començar a bullir, hi vam abocar els raviolis.  Els hi vam tenir bullint tot just tres minuts i, ràpidament, els vam treure i els vam escórrer.

Mentrestant, havíem posat una cassola al foc amb la crema de llet, una mica de mantega i les fulles de sàlvia fresca.

Hi vam afegir una mica de sal, pebre negre i nou moscada, i ho vam deixar amb un foc ben baix, remenant contínuament perquè no s'enganxés.

I així ho vam tenir una estoneta, fins que la salsa va adquirir una textura espessa.

Aleshores, vam abocar-hi els raviolis, que encara eren ben calents, i mantenint un foc ben baix, vam fer-hi un parell de remenades perquè els raviolis quedessin ben coberts per la salsa.

I d'allà, ràpidament, a taula, on els vam servir ben calents, acompanyats del formatge ratllat, que cadascú es va servir al seu gust.

Si haguéssim de triar els plats més fàcils i ràpids de fer, possiblement aquest estaria en un dels primers llocs.  Però, que ningú s'equivoqui, si haguéssim de triar els més deliciosos, segurament aquest també hi seria.  Els de casa us ho podem certificar.

Albergínies farcides

Diumenge passat, vam fer unes extraordinàries albergínies farcides a l'estil de casa.  Un plat deliciós que, inexplicablement, feia massa temps que no fèiem.

No sé si va ser per nostàlgia d'aquells gustos autèntics i casolans que vam pensar a fer les albergínies.  Potser, per la mateixa nostàlgia que ens ha portat a escoltar, mentre escrivim, un meravellós disc que corre per casa d'èxits de la Joni Mitchell.  Serà que anem arribant ja a una edat en què va agafant pes la nostàlgia de la joventut viscuda o, pitjor encara, de la que no vam poder o saber viure en el seu moment?

Bé, no ho sé, però, tant se val.  El cas és que, totalment retornats al present, per fer les nostres albergínies per a 5 persones, diumenge passat vam haver de menester el següent:

- 5 albergínies mitjanes (una per cap).

- 750 g de carn picada de porc (150 g per albergínia).

- 3 cebes mitjanes.

- 5 tomàquets madurs.

- 3 ous.

- Farina de galeta.

- 50 g de pinyons.

- 1 copa de conyac.

- Orenga.

- Pebre negre.

- Sal.

- Oli d'oliva.

Vam començar per preparar els ingredients, abans d'encendre el foc.  Així, vam ratllar la ceba i la vam reservar.

Vam ratllar també el tomàquet.

Vam tallar les puntes de les albergínies i les vam partir per la meitat de dalt a baix.

I, amb l'ajuda d'una cullera, vam buidar-ne bona part de la polpa, deixant cada mitja albergínia com una barca en dic sec.

Aleshores, amb un ganivet, vam fer miques la polpa d'albergínia que havíem extret.  La veritat és que no calia mirar-s'hi gaire, mentre quedessin bocins petits.  En coure's, l'albergínia quedaria pràcticament desfeta entre la resta d'ingredients.

Val a dir que, fa una mica d'angúnia veure la rapidesa en què s'ennegreix l'albergínia tallada.  Però, nosaltres, tranquils:  la cocció ho havia d'arreglar al cap de poca estona.

Fet tot això, vam anar de cara al fogó per preparar el farciment.  Per començar, hi vam posar una paella gran amb força oli i hi vam coure la ceba ratllada.

Paral·lelament, vam engegar el forn perquè s'anés escalfant a 180ºC.

Quan la ceba va ser cuita, sense deixar que s'enrossís, vam abocar-hi la carn picada.

I quan la carn va haver perdut la seva vermellor, vam afegir-hi el tomàquet ratllat.

Ho vam deixar coure sense pressa, fins que el to vermell del tomàquet s'havia convertit en un fantàstic to daurat.

Aleshores, hi vam afegir la polpa d'albergínia que havíem trossejat ben petita.

Aleshores, vam abocar-hi el conyac, els pinyons, i una mica d'orenga, de pebre negre i de sal.

I ho vam deixar coure tot plegat, fins que tots els ingredients van ser ben cuits.  Llavors, vam apagar el foc.

A part, en un bol que aguantés bé la temperatura, vam batre els ous i hi vam barrejar tot el contingut de la paella.  Amb això, el farciment de les albergínies ja va ser a punt.

Per tant, vam agafar les nostres barquetes del dic sec (que lamentablement també s'havien ennegrit) i les vam farcir amb aquella massa, posant-les en una safata del forn, ben untada amb oli.

I un cop ben repartit tot el farciment, vam espolsar farina de galeta per sobre d'aquelles albergínies.

I vam posar les safates al forn durant una mitja hora, aproximadament.  Cap al final de la cocció, vam engegar una mica el gratinador, per tal que les albergínies agafessin una mica més de color.

I aquí va acabar la nostra feina a la cuina.  Ja només va fer falta posar les albergínies al plat i a taula.

I així ho vam fer, amb la més gran satisfacció de tots els de casa.  I us ben asseguro que aquelles barquetes, amb el seu extraordinari carregament, van navegar ben lleugeres fins al fons dels nostres estómacs.