dilluns, 29 d’octubre del 2012

Terrina de truites de riu

Una de les dèries dels de casa, quan hem tingut convidats, sempre ha estat enllestir el màxim de feina el dia abans.  No se sap per quina raó, però les hores del dia del convit sempre acaben tenint menys de seixanta minuts.  Aquí us expliquem una proposta per aconsegir-ho:  la terrina de truites de riu.

Però abans, deixeu-me comentar-vos la nostra descoberta d'aquest estiu.  Es tracta de Riccardo Tesi i Banditaliana i el seu disc Lune.  Senzillament, extraordinari.


Allà, per exemple, hi podreu sentir i, si ho voleu, també ballar el Valzer della povera gente, que ve a dir:



è il valzer della povera gente
un semplice valzer che è fatto di niente
con due chitarre e un mandolino
si balla fino al mattino. 

Què us sembla?  Es pot tenir més amb tan poc, com un vals fet de res?

Bé, però ara anem per feina, per fer la terrina de truites de riu per a unes 6 persones, el diumenge passat vam haver de menester el següent:


- 6 truites.

- 1 kg de tomàquets madurs.
- 1 dotzena d'ous.
- 1 pastanaga.
- 1 branca d'api.
- 1 porro.
- 1 ceba gran.
- 50 g de farina de galeta.
- Una ampolla de crema de llet.
- Estragó en pols.
- Nou moscada.
- Dues o tres fulles de llorer.
- Mantega.
- Sal.



Per començar, vam posar una olla grossa al foc amb la pastanaga, l'api, el porro, la ceba i les fulles de llorer, tot ben net i tallat a bocins.



Aleshores, vam netejar les truites i, quan el bull de l'olla va tenir empenta suficient, hi vam afegir les truites i una mica de sal.



Tot plegat ho vam deixar bullir a foc viu, durant 15 minuts.



Mentrestant, vam ratllar els tomàquets.



I els vam posar en una paella al foc, amb oli, sal i una punta de sucre.  Per a la nostra recepta havíem de menester, aproximadament, un quart de litre de salsa de tomàquet.



Quan les truites van ser cuites, vam escórrer l'aigua.  Vam posar les verdures cuites en un bol i hi vam afegir la carn de les truites, procurant de treure'n, amb una mica de paciència, la pell i les espines.



Hi vam afegir els ous, el quart de litre de salsa de tomàquet, ...



La crema de llet, la farina de galeta, ...



I una mica de sal, d'estragó i de nou moscada.



Ho vam triturar tot plegat amb el minipimer, fins a obtenir una pasta homogènia.



Aleshores, vam untar el motllo amb mantega.



I ho vam posar al forn, dins d'una safata amb aigua, al bany maria.  Prèviament, havíem escalfat el forn a uns 175ºC, només encès de baix.

Vam tenir la terrina al forn durant unes dues hores, procurant que la safata no es quedés sense aigua.




Quan la terrina va ser cuita, la vam treure del forn i la vam deixar refredar.  Per ser més precisos, la vam deixar refredar durant tota la nit, fins al dia del convit.



Aleshores, vam desemmotllar la terrina i ja només quedava preparar l'acompanyament.



Nosaltres vam acompanyar-la, simplement, amb unes fulles d'enciam, uns tomàquets xerri i una salsa vinagreta.  Certament, podíem haver-hi posat una mica més d'imaginació, però, com ja us he dit, el nostre objectiu era:  bon menjar i poca feina.



I, tot i la poca feina del dia del convit, us he de dir que la terrina de truites va ser tot un èxit.