No parlo, és clar, de l'alta cuina, de la de les estrelles Miquelet, sinó de la cuina de cada dia, de la que alimenta la immensa majoria dels mortals que, en aquest refotut món, es poden alimentar.
Perquè, si menjar bé i gaudir de la taula és fonamental, també ho és esmerçar-hi el temps just.
Nosaltres, amb aquesta idea, diumenge passat vam fer un plat realment senzill i senzillament deliciós, l'arròs amb ceba i tonyina.
Per fer-lo vam haver de menester els ingredients següents:
- Una ceba mitjana per cap. Nosaltres vam fer servir cebes de Figueres.
- Tonyina en oli, uns 60 g de pes net per cap. Millor si pot ser en oli d'oliva, però nosaltres vam fer servir unes llaunes d'una marca coneguda que teníem a mà de tonyina en oli vegetal (a saber quin!) que van anar de primera.
- Arròs, una tassa per cap.
- Vi blanc.
- Oli.
- Pebre blanc.
- Romaní.
- Sal.
Per començar la preparació, vam pelar les cebes i les vam tallar a tires fines.
Quan vam haver plorat tot el que calia plorar, vam posar la ceba en una cassola al foc, amb un bon raig d'oli.
Amb el foc fluixet, ho vam anar remenant amb calma, fins que la ceba va ser cuita, però sense deixar que arribés a enrossir-se.
Aleshores, vam afegir-hi la tonyina amb el seu oli, i vam deixar-ho tot plegat un minut més al foc.
Aquell va ser el moment d'afegir a la cassola un got de vi blanc, sal, un polsim de pebre blanc i un altre de romaní.
I a continuació hi vam afegir l'arròs i ho vam cobrir d'aigua calenta.
Aleshores, únicament va fer falta deixar-ho bullir, remenant de tant en tant.
En un moment donat, vam adonar-nos que havíem fet curt d'aigua, així que vam haver d'afegir-ne una mica més. L'objectiu era que, al final de la cocció, l'arròs s'hagués begut tota l'aigua. També vam comprovar com estava de sal.
I quan l'arròs va ser cuit, ja només calia posar-lo a taula i gaudir-ne com a infants. I així ho vam fer certament.
Poca feina i el màxim plaer. Es pot demanar alguna cosa més?
