dimecres, 23 de març del 2016

Estofat de cua de bou (o vedella) amb escamarlans

Diumenge passat vam tenir uns estimats cosins a dinar a casa i això ens va venir al pèl per recuperar aquesta recepta que, inexplicablement, feia massa temps que teníem oblidada.  Sens dubte, uns magnífics retrobaments, amb els cosins i amb la cua de vedella.

Però, com sempre, abans d'arremangar-nos i posar mans a la feina, vam fer una mica d'ambient. Aquesta vegada va ser amb l'extraordinari disc Imbarca de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra. Creieu-me, amb aquesta fantàstica música i una copeta de vi a la mà, la cuina és molt més fàcil o, si més no, sereu molt més feliços, que ja és prou important.

Bé doncs, al gra!  Abans que res cal dir, però, que aquesta no és una recepta complicada, però sí llarga de fer. Quan la feu no compteu menys de tres hores si no voleu fer salat, tot i que, també pot fer-se el dia abans i més d'un dirà que encara la troba més bona.

Bé, per a unes 12 persones, diumenge vam haver de menester els ingredients següents:

- Uns 4 kg de cua de bou o vedella.  Nosaltres ho vam fer amb cua de vedella.
- 24 escamarlans (a raó de 2 per cap).
- 2 cabeces d'alls.
- 7 o 8 cebes mitjanes.
- 2 llimones.
- 4 branques de farigola.
- 4 culleradetes de cacau en pols sense sucre.
- Xerès sec.
- Vermut negre.
- Oli.
- Sal.
- Pebre negre.


Per fer la cua de vedella amb escamarlans, vam començar la nit abans posant la carn a marinar amb el suc de les llimones, 4 gots de xerès, les branques de farigola i una mica de pebre negre. Com que el suc no cobria la carn del tot, vam anar removent-la de  tant en tant.


L'endemà vam començar per pelar i tallar els alls a làmines.

A continuació, vam posar la cassola gran al foc amb un bon raig d'oli, els alls tallats i els escamarlans.


Quan els escamarlans van ser cuits, els vam retirar de la cassola i també els trossets d'all. Aleshores, vam escórrer la carn, hi vam posar sal i pebre i la vam coure a la cassola amb l'oli dels escamarlans.


Quan la carn va començar a enrossir hi vam abocar el suc de marinar-la, amb la farigola i tot, i una mica d'aigua per tal que la carn quedés gairebé coberta.

Aleshores, amb la cassola ben tapada, ho vam deixar coure a foc lent durant una hora i mitja, aproximadament, remenant-ho de tant en tant.

Mentrestant, vam pelar i vam tallar les cebes a trossets petits.


Passada l'hora i mitja, hi vam afegir els alls que havíem cuit amb els escamarlans i la ceba tallada.


Ho vam barrejar bé ...


i hi vam afegir un got de vermut negre.

Tot plegat, ho vam deixar coure a foc lent amb la cassola ben tapada una mitja hora més, remenant de tant en tant.


A nosaltres no ens va fer falta, però, si veiéssiu que la cassola es queda sense suc, no dubteu a afegir-hi un got d'aigua, però penseu que, al final, la cassola ha de quedar amb un suc més aviat espès.


Passada la mitja hora, vam rectificar de sal i pebre i hi vam afegir les quatre culleradetes de cacau en pols.  Ho vam deixar al foc uns cinc o deu minuts més.


Aleshores, hi vam afegir els escamarlans i encara ho vam deixar al foc uns cinc minuts més, perquè els escamarlans lliguessin amb l'estofat.


I aquí vam acabar la nostra feina a la cuina.


A partir d'aquí, la feina va quedar repartida a parts iguals entre tots els que érem a taula i us ben asseguro que la vam fer a consciència i amb la màxima satisfacció per part de tots.